El record d’avui pot ser un dels més entranyables que toquem en aquest bloc. És un lloc que molts coneixereu, i del que gairebé tots n’haureu sentit a parlar.
És la Vaqueria del carrer Torrijos. Jo gairebé no la recordo, però sempre n’he sentit a parlar. I això, suposo que és el que us passarà a molts. Un lloc, al mig de Gràcia, i per tant , al mig de Barcelona a on fins no fa massa hi havia vaques dins d’un estable, és fa recordar. Si parleu amb els pares o amb els avis, segur que us en saben dir alguna cosa.
Val a dir que les vaques van desaparèixer el 1984, per culpa d’una normativa municipal, però la vaqueria va restar oberta uns anys més.
Per desgràcia pels nostres records, i perquè no, pels nostres paladars, ara ja no hi ha ni una cosa ni l’altre. Tan sols una porta tapiada amb un rètol al damunt que recorda que fins no fa massa allà hi va haver una de les botigues més emblemàtiques de Gràcia. Al rètol tan sols hi diu : “Vaqueria”.
És una de tantes botigues de tota la vida que han deixat pas a la modernitat. El que encara no sabem és si això ha estat bo o dolent. Suposo que el temps ho dirà.
Si en voleu saber més, aquí hi trobareu la seva història perfectament explicada:
L'ENCANT DE GRACIA 
Jo hi passava cada dia un parell de vegades: quan la mare ens portava de l’escola a casa, matí i tarda. I recordo perfectament les vaques i el seu… “aroma”característic 😀 Quins records!!! Gràcies, Jordi 🙂
No hi ha de que. Gracies a tu per comentar
Jo encara hi paso per davant gairabe cada dia, hi visc molt a prop. La recordo perfectament, jo, petit, agafat als barrots de la porta de fusta intentan veure les vaques i aguantan la seva olor. M encanta !!!!
Molt be Marce. Aixo de l’olor es podria considerar un esport de risc.
M’en alegro que t’agradi.
Ostres! Jo hi anava amb la meva àvia. Teníen un taulell de marbre a l’entrada. Mentre la meva àvia esperava que emplenessin la lletera jo m’endinssava a l’estable a mirar les vaques! Quins records! M’encanta!
Roser,me’n alegro que t’agradi.I despertar vells records, velles olors es un del objectius del bloc.
Moltes gracies per entrar.
M’encanta saber aquestes coses! “Només” fa 12 anys que visc a Gràcia, i sempre que descubreixo coses noves.