Presentació

Ningú sap que te el barri de Gràcia. Peró te encant.

La gent que fa molts anys que hi viu et dirà que és com un poble, de fet ho era.

La gent que hi viu de fa poc et dirà que ho tens tot a mà; bars, botigues, teatres, etc.

La gent que ja no hi viu et dirà que el troba a faltar, que l’enyora.

La gent que només hi passa o hi va de tant en tant, et dirà que quina sort de poder-hi viure.

I és per això que te el barri, que he decidit obrir aquest bloc. Hi intentaré donar a conèixer la seva gent, la reconeguda i la anònima. Les botigues de tota la vida i les noves i modernes. Els bars de cigaló i “barrecha” i els de copes i menjar de disseny. I intentaré recuperar la vella Gràcia, els llocs i botigues que tots els que hi em viscut tenim al cap i ja no hi són.

Espero que us agradi i que hi col·laboreu amb mi per donar a conèixer, una mica més si cal, el nostre estimat barri.

Com diu en Llach: “Que tinguem sort “

Publicat dins de General | 9 comentaris

BAR BOSQUE. Rambla del Prat,9

bosque

(Foto: Hey Beans)

 

Avui us parlaré d’un històric del barri anomenat Bar Bosque, desaparegut ja fa uns anys, encara que estic segur que per aquest nom molt poca gent el coneixerà. Però, la cosa canvia si us parlo de Cal Quimet de les guitarres. Llavors la majoria ja sabreu de què us parlo.El seu nom original li ve perquè estava situat al davant mateix del cinema Bosque; el sobrenom, perquè tot el bar estava ple de guitarres penjant, que la gent agafava i es posava a tocar quan li venia de gust.

Jo recordo haver-hi entrat algun cop i, tot i el seu encant, no era un lloc que atragués massa. La netedat i la pulcritud no eren unes de les seves virtuts. Malgrat això, l’esperit que s’hi respirava, entre bohemi i divertit— sempre hi havia algú cantant o tocant— el feia un lloc que calia veure almenys un cop a la vida. Va tancar l’any 2009, segons diuen, per un increment exagerat del lloguer. O sigui, que han passat molts anys, però el problema segueix vigent. Les botigues de tota la vida han de tancar perquè no poden fer front al lloguer.

Foto>Hey Beans

Foto>Hey Beans

 

 

Nota: Part de la informació que aquí us exposo, així com les fotografies, està treta del bloc http://barcelofilia.blogspot.com.es. Si el visiteu hi podreu trobar més informació.

 

 

 

Publicat dins de Botigues i bars | Deixa un comentari

MERCERIA TARRAGONA

989660_10205153017854338_1749843228_oFa 97 anys el senyor Franciscu va haver de decidir. Seria advocat o seria botiguer. I després de rumiar una mica, es va decidir per la segona. Aixi fou com neixía la Mercería Tarragona, al carrer Santa Eugènia, 14. I des de llavors que ha estat al mateix lloc. Bé, sempre, sempre no. Durant un any es van traslladar a un carrer proper, ja que a la botiga hi feien obres. Durant aquest any d’exili, el pis dels propietaris va esdevenir el magatzem.

Avui darrera el taulell hi trobem la segona i tercera generació de botiguers Tarragona. La Maria Rosa, filla del senyor Franciscu i la Rosario, modista que anava a comprar-hi i que va robar el cor al senyor Franciscu. I la Maria Rosa filla, neta del senyor Franciscu. L’altre net, en Rafel es al despatx portant els comptes.

I es clar que no es poden aguantar gairebé 100 anys venent nomes betes i fils. Hi podeu trobar de tot. Calces, llanes, sostens, mitges més o menys tupides, botons de totes classes i colors i fins i tot un petit estudi de psicologia…

I com dirien aquells, “para muestra un botón”

10733160_10205152997373826_1985942471_oAgraïr a la família Tarragona i a la Vivian Cartes el seu ajut i les seves explicacions.

 

Publicat dins de Botigues i bars | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

VAQUERIA CALVET, Torrijos,7

El record d’avui pot ser un dels més entranyables que toquem en aquest bloc. És un lloc que molts coneixereu, i del que gairebé tots n’haureu sentit a parlar.

És la Vaqueria del carrer Torrijos. Jo gairebé no la recordo, però sempre n’he sentit a parlar. I això, suposo que és el que us passarà a molts. Un lloc, al mig de Gràcia, i per tant , al mig de Barcelona a on fins no fa massa hi havia vaques dins d’un estable, és fa recordar. Si parleu amb els pares o amb els avis, segur que us en saben dir alguna cosa.

Val a dir que les vaques van desaparèixer el 1984, per culpa d’una normativa municipal, però la vaqueria va restar oberta uns anys més.

Per desgràcia pels nostres records, i perquè no, pels nostres paladars, ara ja no hi ha ni una cosa ni l’altre. Tan sols una porta tapiada amb un rètol al damunt que recorda que fins no fa massa allà hi va haver una de les botigues més emblemàtiques de Gràcia. Al rètol tan sols hi diu : “Vaqueria”.

És una de tantes botigues de tota la vida que han deixat pas a la modernitat. El que encara no sabem és si això ha estat bo o dolent. Suposo que el temps ho dirà.

Si en voleu saber més, aquí hi trobareu la seva història perfectament explicada:

Adéu a la Vaqueria Calvet

L’home dibuixat

Publicat dins de Botigues i bars, Records | 7 comentaris

La Revolta de les Quintes en imatges.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Activitats, Revolta de les quintes, Trabucaires | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

ENTREVISTA PROJECTE LLEPOLIA. Segona part

LLEPOLIA : Aliment, generalment dolç, que es pren pel seu gust i que no ha de tenir necessàriament qualitats nutritives a destacar.

Perquè un documental sobre Sant Medir?

Potser perquè es una de les festes més desconegudes del barri. Es a dir, tothom coneix Sant Medir com el dia 3 de març, el dia que uns sonats surten a tirar caramels i ja està. Però coneixem gent que son a les Colles i que ens parlen de les reunions, de la loteria, del preus dels caramels, etc.

En realitat es una festa de les olles, però que tu tothom gaudeix, tot el barri s’ho passa bé i el que volem és que es conegui la realitat de la festa. La feina que porta, els problemes, les despeses, etc. A més a més, intentarem conèixer la història de Sant Medir, que a la vegada ens servira per conèixer la història del barri, ja que creiem que les dues coses van molt lligades.

Perquè heu començat després de Sant Medir? No serà mes difícil ara trobar material?

No em començat després de Sant Medir, malgrat que ara es quan es comença a parlar del projecte. Un més i escaig abans ja varem parlar amb la Federació per tal que ens deixessin gravar, que ens posessin en contacte amb les Colles, etc. Per tant, ja tenim material gravat d’abans del dia 3 i del mateix dia 3.

De la resta, del material històric no ens calia preocupar-nos abans.Es una cosa que la gent te a casa i que ha de voler deixar-nos, que ha de buscar, i això millor ara, després de Sant Medir, que la gent de les Colles no esta tan enfeinada. Potser aquest tipus de material serà el que mes ens costara de aconseguir, sabem que haurem de perseguir a la gent, insistir, etc, però ho aconseguirem. Creiem que val la pena que tothom s’involucri, ja que és un documental pel barri, fet  des de el barri i que pot quedar força bé.

Perquè Crowdfunding com a sistema de finançament?

Perquè creiem que te moltes avantatges. La primera és que es un sistema nou, que fuig dels canals habituals com poden ser les subvencions, o les ajudes oficials. Ara mateix, dins del context de crisi en el que estem immersos cal inventar, innovar.

Està clar que també parlarem amb l’Ajuntament, amb la Federació, i amb d’altres entitats per tal que ens donin un cop de mà, però amb el Crowdfunding pensem que podem aconseguir una part dels diners que necessitem.

L’altre avantatge que te aquest sistema és que fa que la gent hi participi, s’hi involucri, és senti part del projecte. Amb una micro donació (això és el que és el Crowdfunding, un sistema de micro donacions amb recompensa) qualsevol pot ajudar, i a canvi, formarà part del documental. Podrà sortir als crèdits, obtindrà una samarreta, un DVD o una xapa.

Però el més important és que ajudarà a tirar endavant un documental molt ben fet, que donarà una visió general de Sant Medir, no com un sol dia, si no com una festa que per a molta gent dura tot l’any.

Malgrat tot, cal reconèixer que no és un sistema pràctic ara per ara. Hem de dedicar molt temps i molts esforços a fer difusió i a que la gent ens conegui. I potser, finalment, no aconseguim ni un sol euro per aquest sistema, ja que tu has de marcar la quantitat de diners que vols aconseguir. Si en el temps que et marques no arribes a aquest límit, les donacions que tenies fins llavors queden en res, i a la gent li retornen el que havia aportat.

Funciona el Crowdfunding?

Realment encara no ho sabem. S’ens ha ajuntat tot, les gravacions, el guió, el anar d’aquí cap allà i realment encara no em començat amb el finançament. La feina que hem de fer ara és la de difusió. Un cop ens donem a conèixer, parlem amb les Colles, amb la gent, serà el moment de saber si funciona o no.

Sabem d’altra gent que ho ha provat i els hi ha anat bé. Si entreu a la nostre web podreu veure exemples de projectes portats a terme amb el Crowdfunding.

I nosaltres pensem que també ens pot anar bé. Això si, el principal es explicar-ho bé, que la gent sàpiga que passa amb les seves donacions. Si aconseguim engrescar a les institucions, colles etc, tindrem molt aconseguit.

I pensem que si tot aquest esforç serveix per fer un documental ben fet, que després es podrà veure a les escoles, que podrem trobar a les biblioteques, que la gent de les Colles tindrà a la seva disposició, creiem que val molt la pena.

Que passarà si no arribeu a la quantitat desitjada?

Si no aconseguim el que pensem treure amb el Crowdfunding, tirarem endavant igualment. Hem decidit que farem aquest documental i el farem costi el que costi, a part del  Crowdfunding estem buscant finançament extern; Ajuntament, empreses privades etc. A més a més, fins ara tota l’ajuda que estem tenint es voluntària. Ja els hi hem dit que si aconseguim tot el pressupost, podrem cobrar. Però sinó, doncs cobrar els sous serà més difícil, per no dir impossible.

A la Federació hi ha hagut problemes. Ho tractareu al documental?

Rotundament no. El documental que nosaltres volem fer te una perspectiva històrica, i això que ha passat aquest any és un fet puntual. Per tant, no seria just dedicar-hi temps del documental. Ja hi ha altres mitjans a Gràcia per fer-ho. No som paparazzis, i per tant, com diria aquell: “Això no toca

Penseu fer-ne algun mes relacionat amb el barri?

Ara mateix estem immersos en aquest.Si la experiència es bona, si té una bona acollida, no ho descartem, però es un tema que haurem de parlar ja de cara a l’any que ve, quan el de Sant Medir ja estigui enllestit. A més a més, aquest ens motiva molt, ens te molt engrescats, però nosaltres també ens hem de guanyar la vida.

Si voleu més informació, ja sigui sobre el Projecte Llepolia o sobre Crowdfunding, aquí us deixo uns quants enllaços, els quals us poden ajudar a entendre molt més tot aquest projecte.

Enllaços a projectes sobre crowdfunding

No res
El cosmonauta

Enllaços a plataformes de crowdfunding

Lanzanos
Volanda

Enllaços sobre el projecte

Projecte llepolia
Bloc del Projecte Llepolia
 

Publicat dins de Entrevista, Sant Medir | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

ENTREVISTA PROJECTE LLEPOLIA. Primera part.

Avui us presento a la Marta i en David. Així, només pel nom, segur que no els coneixeu, però si us dic que son els responsables del Projecte Llepolia potser si. Bé, o potser, no. Però no els hi perdeu la pista que segur que en els propers mesos en sentireu a parlar.

Ells dos, des de IKAPS, la seva productora han endegat un projecte per fer un documental sobre la festa de Sant Medir. Pretenen donar una visió molt més ample de la festa, que per a molts de nosaltres dura tan sols un dia, mentre que per la gent de les colles dura gairebé tot l’any.

I s’han proposat fer-ho d’una manera diferent. Volen intentar que la gent del barri s’involucri en el proces, ja sigui facilitant fotografies, vídeos, aportant diners, etc.

Ells seran els caps, però pretenen que el documental hi estigui involucrat tot el barri.

Des de aquí els intentarem conèixer una mica millor, tan a ells com a el seu PROJECTE LLEPOLIA.

TEST

-Defineix Gràcia amb una paraula?

Marta: Associativa

David: Diversa.

-Ets nascut/nascuda a Gràcia?

Marta: Si.

David: Si.

-Què és el que més t’agrada?

Marta: Les places.

David: El rotllo poble que te el barri. Es adir, saps que ets a una gran ciutat, però a la vegada segueix conservant coses del poble que va ser. La gent, els costums, etc.

-Què és el que menys t’agrada?

Marta: En aquests últims temps ha fet un canvi cap a la modernitat, cap a lo “modernillo”, que no m’acaba de fer el pes.

David: Indefinició amb els carrers. Mai saps si es peatonal. N’hi ha que ho semblen, però de sobte apareix un cotxe.

-Algun lloc que recordis especialment i que ja no existeixi?

Marta: Galpon Sur (Bar), Caspolino, Els Pilons(Bar), la Violeta

David: El cine Delicias.

(Ara torn de preguntes que no tenen res a veure amb el barri).

-Perquè els mitjons es desaparellen a la rentadora?

Marta: Al estendre, cauen a casa el veï i se’ls queda.

David: Crec que es perden pel camí, abans fins i tot d’entrar a la rentadora.

-Quina feina de casa t’agrada menys?

Marta: Planxar

David: Escombrar

-Quina feina de casa t’agrada més?

Marta: Rentar plats.

David: Rentar roba.

-T’agrada parlar pel telèfon?

Marta: No molt.

David: No.

-Si haguessis de fer tu el menjar, que menjaries?

Marta: Amanides i coses de sobre.

David: Pasta amb qualsevol salsa, l’ important és la salsa.

Publicat dins de Entrevista, Sant Medir | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

TALLER VÍCTOR CUNILLERA, Torrent de les Flors,56

El post d’avui, me l’han posat molt fàcil. En realitat, jo no he fet res. Tan sols copiar i enganxar.
I és per això que vull donar les gràcies a en Víctor i la Montse Cunillera, que son els que m’han fet la feina. La Montse ha fet d’intermediària entre el seu pare i jo, i el seu pare, en Víctor ha buscat les fotos i ha fet l’escrit que les acompanya. I gràcies a ells us porto un taller de forja de ferro amb més de 100 anys d’història. Desgraciadament, ara ja és tancat, però s’ha convertit en museu.
Bé, ara les fotos i el text que em va enviar el senyor Cunillera.

El senyor Cunillera treballant al taller.

I aquest és l’escrit que el mateix senyor Cunillera em va enviar.

Publicat dins de Records | Deixa un comentari