Graneria Sala, Travessera de Gràcia, 137

Avui parlarem d’una de les botigues més antigues de la nostre Vila,  ja que va ser oberta l’any 1885.
Un matrimoni, els Sala, van venir d’Agramunt, a la vora de Lleida, per provar fortuna a Barcelona. I , pel temps que fa que és oberta, sembla que ho van aconseguir.
Fins fa poc la neta dels fundadors era qui duia la botiga.

 


I que hi podem trobar a la botiga? Doncs el que hi trobem a qualsevol graneria de les de tota la vida com per exemple: Llegums, fruits secs, cereals.. i ara hi podem trobar productes mes exòtics com el cuscús o coquets del Brasil.
Val la pena donar-hi un cop d’ull, ja que entre els objectes de decoració hi ha una fotografia dels avis Sala al poc d’obrir la botiga.

Els avis Sala

Si us hi fixeu en els portalons, crec que els que hi ha ara son els mateixos que els del primer dia.

Anuncis
Publicat dins de Botigues i bars | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

ENTREVISTA

Avui no entrevisto a ningú conegut, a cap president de res. L’entrevistat d’avui ni tan sols es nascut a Gràcia,però és un exemple d’integració. Fa ja molts anys que viu a Gràcia i des de el seu negoci ,Bar cafeteria El Gust, fa barri. Passejar amb ell per Gràcia es com fer-ho amb algú nascut aquí. Tothom el coneix, tothom el saluda.

Crec que haver nascut a Xeres, tenir la gràcia pròpia d’aquelles terres, hi te molt a veure. Peró per sobre de tot, el fet de ser bona gent, es el que la fet convertir-se en un gracienc mes.
És en Rubén Cabello

Defineix Gràcia amb una paraula ?
Pueblo
Ets nascut a Gràcia ?/Quants anys fa que vius al barri?
No soy nacido en Gracia, pero me considero hijo adoptivo , puesto que llevo 12 años trabajando en este barrio; desde que llegue a Barcelona
Que és el que més t’agrada del barri?
Su gente, sus calles y la vida en ella
Que és el que menys t’agrada?
Que no hay mucha zona para aparcar jeje
Algun lloc que recordis especialment i que ja no existeixi ?
Una vaquería y lechería de la calle Torrijos

Ara tanda de preguntes que no tenen res a veure amb el barri.

Que nervios

Perquè els mitjons es desaparellen a la rentadora?
Supongo que los duendes los esconden
Quina feina de casa t’agrada menys?
Limpiar el polvo
Quina feina de casa t’agrada més?
Lavar los platos
T’agrada parlar per telèfon?
No, y eso que soy bastante hablador
Si haguessis de fer tu el menjar, que menjaries ?
Arroz o algún tipo de pasta en su punto

Tu vens de Xeres, que tinc entès, que es un poble petit. Gràcia et recorda el teu poble?
No al contrario, Jerez es la quinta población mas grande de Andalucía
Perquè vas escollir Gràcia per viure i muntar el teu negoci?
Gracia tiene un encanto especial. Además históricamente tiene un filing con Jerez que pocas personas conocen. El Pescailla fue el marido de una jerezana , Lola flores, y eso me hizo pensar en montar el negocio en este barrio. También creo que las personas aquí hacen vida de barrio y eso es genial para el negocio
Ja se, que per venir d’on vens, ha de resultar molt difícil, però per la teva plena integració al barri et falta parlar català. Quan et sentirem fer-ho?
Mis orígenes son una mezcla de sangre catalana y andaluza, entiendo el catalán perfectamente y por vergüenza o timidez no me lanzo a hablarlo pero lo tengo muy en cuenta, además aprovecho este blog para lanzarme:

VISCA XERES I VISCA CATALUNYA ¡¡¡

Publicat dins de Entrevista | Etiquetat com a , , | 4 comentaris

CASPOLINO, Plaça de Gal·la Placídia

Aquest lloc si que el recordareu tots, o gairebé tots. Perquè era un indret molt especial. Era, possiblement, un dels pocs local del barri a on hi vam anar de petits amb els pares, hi anàvem de grans amb els amics o la “novieta” de torn, i molts de nosaltres hi vàrem portar als nostres fills.

I això, heu de reconèixer és molt complicat.

Però estem parlant dels famosos “cavallitos” que hi havia a la Gal·la Placídia, únics a tota Barcelona i es podria dir que únics a Catalunya. Van estar oberts durant més de 70 anys i van veure com Gràcia i Barcelona s’anaven transformant. Finalment, l’any 2005 van tancar les seves portes, la negativa dels fills de la propietària, néta de la fundadora del negoci, van portar al tancament definitiu.

Amb el tancament del Caspolino deia adéu una part important de l’història del barri, una part que a molts de nosaltres ens havia vist néixer, créixer i tenir fills. Pràcticament era com perdre una tieta.

La veritat es que un cop a dins, les atraccions no eren res del altre món, però quan érem petits ens encantaven. Hi havia uns autos de xoc, els cavallets, futbolins, etc. I tenien dos grans avantatges: hi podies anar a peu i estaven a cobert. Per tant, qualsevol dia t’hi podies acostar i encara que plogues o fes mal dia, hi podies anar. En fi, potser si encara hi fossin, ens seria mes fàcil treure els nostres fills de davant de la tele, o desconnectar-los una estoneta de la Play o de l’ordinador.

 

 

 

 

 

Si voleu llegir-ne més sobre el tancament i l’historia del Caspolino ho podeu fer en els següents enllaços:
Cierre de las atracciones Caspolino.
Atraccions Caspolino

També vull donar les gracies a José Antonio Millan per permetrem fer servir les seves fotografies.

Publicat dins de General, Records | Etiquetat com a , , | 7 comentaris

MERCERIA CIURÒ Torrijos, 4

La botiga d’avui és de les de tota la vida. Potser no te el glamur o la modernitat de les que he visitat fins ara, però te una llarga historia i l’encant que ens agrada en aquest bloc.

Us porto una merceria que segur que tots coneixeu. Es una d’aquelles a on les avies anaven a comprar betes i fils, a on ens compraven els pedaços per arreglar els pantalons, a on la mare ens comprava la bossa per dur l’esmorzar a la escola, etc.

Com podeu veure a les fotos, es una meravellosa barreja de fils, cremalleres, i tot tipus d’estris de costura. I és, a més a més, un espectacular compendi de colors, que fan mirar cap a dins de la botiga sempre que hi passes per davant.

Abans es deia Casa Òscar, que és com jo la coneixia. La meva mare és modista, i la frase , “vaig al Òscar “, la tinc guardada dins el pot de la memòria.

Publicat dins de Botigues i bars, Records | 9 comentaris

SANT MEDIR EN IMATGES

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Sant Medir | 1 comentari

CINEMASCOPE Perla,29

Ets un cinèfil? T’agrada molt el cinema? Ets col·leccionista de DVD’s? O potser t’agraden més els pòsters? T’agradaria tenir una foto del teu actor preferit? O un programa d’aquella pel·lícula que tan et va agradar? A que fan olor els núvols? Ah no, que això no toca.

Si has contestat que si a totes les preguntes menys a la última, aquesta es la teva botiga. Pots trobar-hi tota mena d’articles relacionats amb el món del setè art. Tot el que busquis, per estrany que et sembli, aquí ho trobaràs. I si avui no ho tenen, torna-hi a passar més endavant, que en això del col·leccionisme mai se sap.

En la seva tarja hi podeu veure tot el que hi trobareu.

Fotografies de l’interior de la botiga.

Com podeu veure, de material no n’hi falta.

Publicat dins de Botigues i bars | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

RECORDS.”COLMADO” o TENDETA BORRAS.

És molt possible que el nom no us digui res, que no recordeu de quina botiga us parlo, però si us dic l’adreça la cosa comença a aclarir-se. Principalment entre, els que com jo, vàrem passar part de la nostre infantesa i joventut a la plaça del Diamant. A la plaça autèntica, la plaça d’abans, no el “xurro” que hi ha ara.

Aquesta botiga estava al C/Astúries, nº 71; es a dir, estava situada al carrer de sobre la plaça. I el que la fa especial, al menys per a mi, no és ella mateixa, sinó els seus amos, la Mercè i en Quico. Ells son els que recordo d’aquella botiga. No recordo que hi comprava, (suposo que aigua, llaminadures, patates), ni tan sols recordo si hi comprava. El que si recordo és en Quico, dret davant de la botiga, cridant: “Si em trenqueu els vidres de la porta, us punxo la pilota“. Frase mítica per a tots els que hem jugat a futbol a alguna plaça del barri.

Podríem dir que allò va ser el principi d’una bona amistat. Ara ells porten l’estanc que hi ha a la plaça. I m’han vist fer-me gran,  m’han vist tenir novia, m’han vist tenir esposa, m’han vist amb els meus fills…

I això, amics meus, és part de l’encant del nostre barri.

En aquesta foto la Mercè i el seu fill dins la botiga. Em crida l’atenció els grans barrils de detergent que es gastaven en aquella època. Jo els feia servir, un cop buits, per guardar el Clicks de Playmobil.

Publicat dins de Records | 3 comentaris